Resultats de la cerca

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…

Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hi és visible la capella oberta al mur de tramuntana el segle XIII i també la finestra en forma de creu que hi ha a la part de llevant, al mur de tancament de la nau J Pons L’església de Sant Jordi de Cercs es troba dalt d’un petit turó sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant una esplèndida vista de l’embassament de la Baells Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,3 — y 67,7 31 TDG 053677 Per arribar a l’església de…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…

Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…

Situació Aspecte exterior d’aquesttemple, que ha estat objecte d’una restauració ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Mosoll, a la dreta de la Valirota, aigua avall de Das Mapa 36-10 217 Situació 31TDG068924 Mosoll és a 1 km d’Alp per la carretera local que es dirigeix a Bellver de Cerdanya, de la qual cal desviar-se per un trencall a màdreta en direcció N que mena directament a Mosoll, després d’haver fet uns 500 m RMAE Història La parròquia de Mosollo és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any…

Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…