Situació
Aspecte exterior d’aquesttemple, que ha estat objecte d’una restauració.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Mosoll, a la dreta de la Valirota, aigua avall de Das.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG068924.
Mosoll és a 1 km d’Alp per la carretera local que es dirigeix a Bellver de Cerdanya, de la qual cal desviar-se per un trencall a màdreta en direcció N que mena directament a Mosoll, després d’haver fet uns 500 m. (RMAE)
Història
La parròquia de Mosollo és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que hom creu redactat a la darreria del segle X.
El monestir de Sant Llorenç prop Bagà havia heretat, pel testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, un alou al lloc de Mosoll que havia estat del prevere Gostremir. Poc després, l’any 982, en un precepte de confirmació de béns atorgat pel rei Lotari a favor del cenobi de Santa Maria de Ripoll, consta que aquest monestir també posseïa un alou a l’indret de Mosoll.
A mitjan segle XI, l’any 1055, els canonges de Santa Maria de la Seu permutaren, entre d’altres béns, al bisbe d’Urgell Guillem Guifré, el castell de Fontanet per l’església de Sant Pere d’Alp i l’“ecclesia Sancte Marie de Mosol cum decimis et primiciis et oblaciones fidelium”.
El monestir de Sant Martí del Canigó, segons la butlla de confirmació de béns que li concedí l’any 1163 el papa Alexandre III, posseïa, entre d’altres propietats en diverses parròquies de la Cerdanya, uns alous “in parrochia sanctae Mariae de Mosoll”. L’any 1187, mitjançant una carta, Arnau de Castellbò renuncià a perpetuïtat, en favor de l’abat Pere Guillem de Tellet de Sant Martí del Canigó, als drets de justícia que posseïa a Mosoll. A la darreria d’aquest segle, el mateix Arnau de Castellbò, amb l’ajuda del comte de Foix, Ramon Roger, defensors de l’heretgia càtara, van saquejar l’església de Mosoll i se n’endugueren tots els ornaments, els llibres sagrats i altres objectes litúrgics. Després Arnau de Saga calà foc a la mateixa església i als altars, i també a les columbas - tal com consta en el Memorial fet pel bisbe de la Seu d’Urgell a l’arquebisbe de Tarragona—, paraula que segurament designa unes colometes de metall suspeses amb cadenes, situades sobre l’altar major i destinades a contenir l’Eucaristia.
Al final del segle XIII, concretament el 28 de febrer de 1286, diversos homes de Mosoll constituïren Arnau Sala, veí del poble, en obrer de l’obra de l’església de Santa Maria de Mosoyl, i des de la Mare de Déu d’agost fins al cap de quatre anys es comprometeren a defensar l’església i obra de la sagristia contra tota persona eclesiàstica o civil, exceptuant el rei de Mallorca.
Entre els anys 1312 i 1314 l’“ecclesia Ste. Marie de Mohol-Mosoyll” fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, tal com consta en la relació d’esglésies visitades d’aquells anys que ha pervingut. Posteriorment, el 1391, consta que aquest temple parroquial contribuí en la dècima recaptada en aquell any a la diòcesi d’Urgell.
L’església de Mosoll perdé la categoria de parròquia i l’any 1987 fou restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (MD)
Església
Planta de l’església, enquè destaca el doble arcde plegament que enllaça l’absis amb la nau.
E. Ventosa
És un edifici d’una sola nau, amb volta apuntada, coronat a llevant per un absis semicircular llis que enllaça amb la nau per un doble arc de plegament.
Els murs, força gruixuts, són fets de carreus de pedra calcària sense polir, de mida mitjana, allargats; a la part baixa de les parets, especialment al frontispici, se’n troben de més grans, de 20 a 30 cm d’alçada per 45 a 70 cm de llarg. Són col·locats en filades horitzontals que des de l’absis es prolonguen cap a la nau, tot al llarg de les parets laterals fins a topar amb els panys de paret reparats o reconstruïts.
L’absis és llis, amb una finestra al mig de doble esqueixada i arc de dovelles rústegues. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques idèntiques a la de l’absis, i la porta, oberta en aquest mateix mur i que ha estat reconstruïda, té els batents ornamentats amb ferramentes.
El frontó de sobre l’absis puja bastant per damunt de la coberta. La façana de ponent, amb finestreta de doble esqueixada i arc de mig punt, s’enfila amunt i es transforma en una bonica espadanya de dos ulls, en els quals hi havia hagut una campana que els francesos s’emportaren a Estavar el 1793 i una altra amb la data de 1821. El parament d’aquesta façana, fins al nivell de l’ampit de la finestra, és fet amb uns carreus força regulars, més aviat grans i de formes properes al quadrat; els carreus són més petits fins al damunt de l’arc de la finestra, on una filada de carreus grans marca el lloc per sobre del qual el mur esdevé uns 20 cm més prim, però amb el mateix aparell precedent, el qual continua igual fins als dos terços dels ulls del campanar, on canvia per un mur de pedra irregular. Els arcs són de pedra a plec de llibre, amb la data de 1710 a la clau de l’ull sud per la part de darrere. Es puja al campanar per una mena de contrafort esglaonat, molt ajagut, queés a l’esquerra de la porta d’entrada.
Interior de l’església, ambla volta apuntada i l’absisal fons.
ECSA - A. Roura
Sitges aparegudes dins l’església, en l’excavació feta el 1975, abans de la seva restauració.
ECSA - A. Roura
L’any 1975 s’excavà el subsòl de l’església i es posaren al descobert un seguit de sitges, d’un metre i mig de fondària aproximadament, excavades a tocar les unes de les altres. En alguns llocs aparegueren fins i tot sota els fonaments de l’edifici, cosa que indica que eren anteriors a aquest. El 1981 es va enfonsar un tram de la paret septentrional, el qual va arrossegar també part de la volta, però van ser reconstruïts poc després. Santa Maria de Mosoll, per les seves característiques arquitectòniques, es pot classificar dins el grup d’esglésies del segle XII d’aquesta comarca, de línies molt senzilles i sense ornamentació.
A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal de granit, monolítica i sense escultura, de datació difícil. (EVS)
Pintura
Actualment es guarden al Museu Nacional d’Art de Catalunya les restes de les pintures murals de l’absis de l’església de Santa Maria de Mosoll. Malauradament, aquestes pintures murals foren molt malmeses per un incendi l’any 1936 i en l’estat actual són molt difícils de desxifrar. Entre els diversos fragments hom pot apreciar una decoració de fulles encadenades o entrellaçades, tema pintat també a la biga travessera de l’absis de Sant Cristòfol de Toses(*). (MD)
Frontal d’altar
Frontal d’altar que actualment és conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 15 788).
ECSA - Rambol
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un frontal d’altar procedent de l’antiga parroquia de Mosoll (vegeu vol. I d’aquesta col·lecció, pàgs. 383-384); té unes mides de 100 × 168 cm. És una obra romànica tardana de la segona meitat del segle XIII(*). És estructurat segons dos registres horitzontals. Hom hi representa dotze escenes bastant poc ordenades de la vida de Maria, patrona de l’església, pintades a l’interior d’arcuacions d’estuc i colradura. Al primer registre, partint de l’esquerra, els tres Reis Mags, Gaspar, Baltasar i Melcior, coronats i a cavall, es dirigeixen en direcció de Maria, entronitzada, coronada i amb el Nen Jesús a la falda; un dels Reis assenyala amb el dit l’estel que guia la comitiva. Segons el Liber Pontificalis de Ravenna, els tres Reis, amb els cabells diferents, representen les tres edats de l’home. Melcior és barbut amb una gran cabellera blanca, Gaspar té els cabells color de castanya i Baltasar, el més jove, és imberbe (FORSYTH, 1972, pàg. 55). Ens trobem en presència d’una il·lustració de l’associació de les marededéus de fusta amb l’adoració dels Reis Mags. Segons la tesi d’Ilene H. Forsyth, aquesta relació de Maria entronitzada amb l’Epifania podria explicar la funció de les majestats de Maria de fusta en l’Of-ficium Stellae. A Nevers, un text del segle XII explica que, després de matines i abans de la missa de l’Epifania, una comitiva de tres clergues, vestits com els Mags, buscaven el Nen Jesús i que les llevadores els mostraven una imatge dient: “ostendentibus illis Imaginem dicant: Ecce Puer adestquem quaeritis” (’aquí teniu l’Infant que busqueu’).
Les dues últimes escenes del registre superior representen sant Josep assegut i recolzat sobre un bastó en forma de T, el rostre girat en direcció de Maria entronitzada i la Visitació. Al registre inferior i d’esquerra a dreta hi ha representades: l’Anunciació, sant Josep amb l’ofrena de quatre tórtores i Maria, que presenta Jesús al temple i Simeó que rep l’Infant amb les mans velades. L’última escena representa la Dormició de Maria. Aquesta representació poc freqüent es troba en alguna obra tardana del romànic(*). A Mosoll és pintada de manera original. Maria no és ni asseguda ni estirada com una morta, però sí recolzada sobre un coixí amb els ulls tancats. Jesús li dona la benedicció amb la mà dreta i aguanta el Llibre amb l’esquerra. Assisteixen a la Dormició tres personatges nimbats, un dels quals podria ésser Jaume el Menor, com indica la inscripció IACHOBI; seria associat a l’escena com a Frates Domini. Hom ha de notar que, per ajudar la lectura iconogràfica, l’artista ha inscrit els noms llatins dels personatges en lletres capitals, damunt de les arcuacions i més rarament a l’interior d’aquestes. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Marca, 1688, cols. 886, 931, 983 i 1335
- Baudon de Mony, 1896, vol. II, pàg. 103
- Monsalvatje, 1899, vol. 9, ap. XXXI, pàgs. 270-274
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 193 i 410
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 166-174
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 291
- Baraut, 1983, vol. VI, doc. 675, pàg. 59
- Pladevall, 1983, pàg. 241
- Bolòs-Pagès, 1986, doc. 23, pàg. 188
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la pintura
- Cook-Gudiol, 1950, pàg. 105
- Cook, 1956, pàg. 35
- Ainaud, 1957, pàg. 22 i 1973, pàgs. 202-203
Bibliografia sobre el frontal d’altar
- Muñoz, 1907, pàg. 26-27
- Braün, 1924, pàg. 111
- Folch i Torres, 1926, pàgs. 73-74
- Richert, 1926, pàgs. 35-36
- Gudiol i Cunill, 1929, pàgs. 188-194
- Post, 1930, I, pàgs. 264-267
- Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936, pàg. 28
- Frontales románicos, 1944
- Cook-Gudiol, 1950, pàg. 233
- Folch i Torres, 1956, pàg. 168
- Ainaud, 1957, pàg. 22
- Folch i Torres, 1957
- Cook, 1960, pàg. 22
- El Arte románico, 1961, pàg. 34
- Junyent, 1960-61, II, pàg. 246
- Marette, 1961
- Ainaud, 1962a, pàg. 20, 1962b, pàg. 47, 1964, pàg. 12, 1965 i 1973, pàgs. 162-164
- Azcárate, 1974, pàg. 73
- Durliat, 1975, pàg. 68
- Alcolea-Sureda, 1975, pàg. 12-14
- Carbonell, 1981, pàgs. 48, 75, 153, 184, 195
- Sureda, 1981, pàgs. 51, 91-92, 385
- Ainaud, 1989, pàg. 107