Resultats de la cerca

Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits…

Els anys que les condicions han estat favorables els anells són més amples, i si no ho han estat, són estrets i poc continus Aquest sistema també és emprat en troncs fossilitzats, en els estudis paleoclimàtics

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

Més signes d’un clima cada cop més extrem L’any 2017 va continuar mostrant els signes inequívocs d’un clima cada cop més extrem, fet que l’Organització Meteorològica Mundial OMM va alertant de manera insistent amb els seus missatges de crida a la reducció de les emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera La manifestació més evident de l’escalfament global és, a més de la constatació de l’augment de la temperatura mitjana al nostre planeta, la significativa pujada del nombre i la intensitat de les onades de calor De nou, l’estiu del 2017 va ser el més càlid des que es tenen registres…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc…

Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de la Terra del Foc, i…

Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…

Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les…

La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre…

La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli…