Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
tulipa
Tulipa
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors
septibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir llurs brànquies reduïdes a un septe perforat i unit al mantell, per una part, i al peu i a la massa visceral, per l’altra.
Aquest septe separa la cavitat pallial de la cambra suprabranquial Presenten dos músculs adductors similars i dos sifons Comprèn unes poques espècies marines carnívores, distribuïdes fins a grans profunditats
rizobiàcies
Biologia
Família de bacils de l’ordre dels eubacterials.
Són gramnegatius, dotats de flagellació perítrica i habiten saprofíticament al sòl, o simbiòticament amb plantes, bé que alguns cops els són patògens Comprèn els gèneres Rhizobium, Agrobacterium i Chromobacterium
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
Patrologiae Latinae cursus completus
Història
Edició de tots els escriptors cristians llatins fins a Innocenci III (1216), en 217 volums i 3 d’índexs (París, 1844-55), per iniciativa i sota la direcció de Jacques-Paul Migne
.
Comprèn 2614 autors i escrits anònims Hom acostuma a citar-la amb la sigla PL Del 1958 al 1974 fou publicat un suplement, en cinc volums, dirigit per AHamman
Mittelmark
Regió
Comarca de la regió de Brandenburg, Alemanya.
Aproximadament comprèn de Potsdam a Frankfurt de l’Oder, a la gran plana de l’Europa central Té economia agrària bestiar, sègol, blat, bleda-rave, patates, arbres fruiters i forestal
pastisseria industrial
Alimentació
Activitat de producció relacionada amb un grup de productes alimentaris caracteritzats perquè tenen com a matèries primeres fonamentals: sucre, farina, ous i derivats làctics, i d’altres de complementàries com fruites confitades, cacau, melmelades, mel, llard, etc.
El procés d’elaboració d’aquests productes comprèn una fase d’amassament en pastadora, un treball de laminació o equivalent, una cocció generalment al forn i, sovint, una decoració final
furóncol
Patologia humana
Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l’aparell pilosebaci.
Es caracteritza per una tumefacció acuminada i la formació d’una petita escara que comprèn les restes de l’aparell pilosebaci clau L’agent habitual és l’estafilococ piogen daurat
hamamelidàcies
Botànica
Família d’hamamelidals formada per plantes llenyoses de fulles alternes, de flors hermafrodites o unisexuals i de fruits generalment capsulars.
Comprèn unes 100 espècies, pròpies de regions temperades, especialment de l’Àsia oriental i d’Amèrica Els gèneres més importants són l’hamamelis Hamamelis sp i el liquidambre Liquidambar sp