Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
trencapinyes

Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
cabusset

Cabusset
Ornitologia
Ocell petit de l’ordre dels colimbiformes, el més usual del gènere dels cabussons, d’uns 26 cm, de color bru amb el dors fosc i el ventre blanquinós.
A l’hivern la gola, que és generalment rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s’esvaeixen No és bon volador, però es cabussa i neda àgilment Habita als estanys, pantans i tolls dels rius És comú i nia als Països Catalans, com també a tot Europa, llevat del nord
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
sisè sentit
Psicologia
Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal
papú
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades a Nova Guinea i a les illes adjacents, parlades per uns 4 milions d’individus.
Hom estima el seu nombre en unes 700 classificades en 21 embrancaments i prop d’un centenar de famílies i algunes d’elles no tenen més d’alguns centenars de parlants Moltes semblen provenir d’un tronc comú el macroembrancament de Nova Guinea, mentre que hom desconeix l’origen d’algunes altres
vitalisme
Filosofia
Conjunt de tendències filosòfiques, sorgides a la darreria del segle XIX com a reacció contra l’idealisme i el positivisme, genèricament denominades també filosofia de la vida
.
Són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món Pensadors tan diversos com FNietzsche, Dilthey i H Bergson en són els representants més destacats L’anomenat raciovitalisme d’Ortega y Gasset hi pot ésser també inclòs d’alguna manera
classe
Geobotànica
Unitat de la sistemàtica fitosociològica superior a l’ordre i inferior a la divisió.
Cada classe agrupa un cert nombre d’ordres, que tenen en comú nombroses espècies importants, les quals poden ésser donades com a característiques de la classe Les classes prenen el nom d’un o d’uns quants gèneres o espècies característics seguits de la desinència -etea Cisto-Lavanduletea, Querceto-Fagetea, Quercetea ilicis
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina