Resultats de la cerca
Es mostren 2125 resultats
Antoine Rivaroli
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià d’expressió francesa, conegut per comte de Rivarol.
Establert a París 1777, freqüentà els salons literaris, on fou molt apreciat i temut al mateix temps per les seves sàtires L’Acadèmia de Berlín li premià 1871 el seu Discours sur l’universalité de la langue française Conseller secret de Lluís XVI, atacà la Revolució en diferents escrits Emigrat a Brusselles, publicà la Lettre à la noblesse française 1792, i a Hamburg començà un Nouveau Dictionnaire de la langue française , del qual aparegué només el Discours préliminaire 1797
August Bernhard Hasler
Cristianisme
Historiografia
Teòleg suís i historiador de l’Església contemporània.
Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà
Averell Harriman
Història
Polític nord-americà.
Membre del partit demòcrata, fou conseller i ambaixador extraordinari de Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, ambaixador a Moscou 1943-46 i a Londres 1946, ministre de comerç 1946-48, una altra vegada ambaixador a Londres 1953, governador de l’estat de Nova York 1955-58, secretari d’estat per a l’Extrem Orient 1961-63, sotssecretari d’estat per a afers polítics 1963-65 i dirigí les converses de París per a la pau al Vietnam 1968-69
Frédéric Le Play

Estàtua de Frédéric Le Play (1906), d’André-Joseph Allar, situada als Jardins de Luxembourg de París
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Antropologia
Enginyer, economista i sociòleg francès.
Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855
Estanislau Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Història del dret
Advocat, orador i polític.
Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’ Eudald , Raimon i Francesc Duran i Reynals
Joan I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1289-95 i 1310-19), infant de Castella, fill d’Alfons X de Castella i de Violant d’Aragó.
El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia
Andrej Andrejevič Gromyko
Política
Diplomàtic soviètic.
Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem
Jan Frans van Bette
Història
Marquès de Lede i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Lluità a la Guerra de Successió a favor de Felip V En ésser ocupada Tarragona 1713, en fou nomenat governador militar El 1714 passà a Barcelona, amb el mateix càrrec Formà part de la reunió d’autoritats que decidí d’aprovar la proposta de JP Verboom de construir la Ciutadella de Barcelona Fou el primer capità general borbònic de Mallorca 1715-17 i de Sardenya 1717-18 El 1724 fou conseller de l’efímer Lluís I d’Espanya
Andreu de Biure
Història
Cavaller i diplomàtic català.
Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona
Anselm Guasch
Història
Política
Polític.
Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina