Resultats de la cerca
Es mostren 1886 resultats
Jurij Nikolajevič Tynjanov
Historiografia
Literatura
Teòric i historiador de la literatura russa.
Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema…
Jaume Amat de Palou i Pont
Pintura
Economia
Economista, pintor i comerciant.
Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’…
Rafael Escobar i Martínez
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les…
Judit Ignacio Sorribes

Judit Ignacio Sorribes
Federació Catalana de Natació
Natació
Nedadora.
Especialista en estil papallona, es formà al Club Natació Sabadell Amb catorze anys, guanyà el títol espanyol de 200 m 2008 i el 2010 fou l’any de la seva eclosió, en què es proclamà campiona d’Espanya de 100 m, campiona d’Europa júnior de 200 m i subcampiona de 100 m, i medalla de plata de 100 m i 200 m als Jocs de la Joventut El 2011 guanyà el títol i baté el rècord d’Espanya dels 100 m papallona, després de proclamar-se campiona mundial júnior de 200 m El 2012 repetí el títol espanyol i disputà els Campionats del Món en piscina curta i els Jocs Olímpics de Londres En els 200 m…
espuntó
Història
Militar
Llança curta que era utilitzada com a arma ofensiva i com a insígnia dels capitans d’infanteria.
escuralls
Indústria tèxtil
Fibra curta que hom treu de la bota i corrons de les cardes de llana i estam.
cairell
Militar
Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
La part ofensiva era massissa, de forma piramidal o cúbica, muntada de manera que acabés en una punta en la qual convergien les arestes Les ferides que feia eren anomenades cairellades
esquetx
Arts de l'espectacle (altres)
Escena curta, generalment còmica, intercalada en l’acció d’un film, obra de teatre, ràdio o televisió.
Antoni Serra i Bauçà
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narrador, memorialista i periodista.
Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva , Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó , Serra d’Or i Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en…
, ,
Els accipitriformes: voltors, àguiles i esparvers
Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina