Resultats de la cerca
Es mostren 183375 resultats
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
Vilanova d’Escornalbou

Vilanova d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…
disc d’Airy

Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments
hortènsia d’hivern

Hortènsia d’hivern (Bergenia crassifolia)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, de 15 a 40 cm d’alçària, de soca gruixuda, de fulles ovals i carnoses i de flors d’un color de rosa pujat, en raïm dens.
Originària de l’Altai, es plantada en tests i parterres
Monistrol d’Anoia

Carrerde Monistrol d’Anoia
© Alberto González Rovira
Poble
Poble (139 m alt.) del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’esquerra de l’Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona.
El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats Formava municipi independent a mitjan s XIX el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní L’església parroquial és dedicada a santa Maria Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d’Anoia
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
Campos d’Arenós
Campos d’Arenós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montanejos (Alt Millars), emplaçat a la dreta del riu.
Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842 L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins el 1841 l’edifici actual fou bastit en 1785-1811 Fou municipi fins el 1974, en què hom l’annexà a Montanejos, juntament amb el llogaret d’El Romeral
cua d’oreneta

Encaix de cua d’oreneta
Tecnologia
Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.
serra d’Altars
Vista de la serra d’Altars
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat entre les valls d’Àssua i la vall Fosca (termes de Sort i la Torre de Cabdella) que forma part de la carena que separa les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell.
És el contrafort meridional del massís del Montsent, al qual es troba unit pel coll de Triador Culmina al bony d’Altars 2 482 m alt, al vessant oriental del qual es troben les pistes més altes de l’estació d’esports d’hivern de Llessui
barranc d’Espés
.jpg)
El barranc d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barranc
Afluent de l’Isàvena per la dreta, on desguassa abans de l’estret d’Ovarra, que discorre per les terres d’Espés i d’Alins, dins el municipi de les Paüls (Ribagorça).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina