Resultats de la cerca
Es mostren 8408 resultats
Tomás de Manzárraga Olavarrieta
Música
Musicòleg i compositor basc.
Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…
Wilhelm Pitz
Música
Director coral alemany.
S’inicià com a violinista a Aquisgrà, on fou membre de l’orquestra de l’Òpera Estatal El 1927 hi començà a dirigir esporàdicament el seu cor i del 1933 al 1961 fou director de la Societat Coral de la mateixa ciutat Entre el 1934 i el 1942 realitzà diverses gires per Alemanya, amb direcció orquestral de H von Karajan En 1946-60 assumí la direcció del cor de l’Òpera d’Aquisgrà, i del 1951 al 1971 s’encarregà del cor del Festival de Bayreuth L’any 1957 fou sollicitat per W Legge a Londres per tal que creés el cor de la Philharmonia Orchestra, el Philharmonia Chorus, al capdavant del qual…
Vasil Stefanov
Música
Director d’orquestra búlgar.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra Filharmònica de…
Jordi Mora i Grisó
Música
Director d’orquestra i pedagog català.
Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així com de l’Escola de Música…
Joaquim Agustí i Peypoch
Cinematografia
Distribuïdor.
Treballà a l’empresa paterna dedicada al comerç exterior Després de la guerra civil de 1936-39, s’inicià com a productor de curtmetratges i importador i exportador de films Installat a Madrid des del 1934, constituí la distribuïdora Astoria Films, i dirigí també la Nueva Films 1945 Fou vocal de la Comissió Mixta d’Empreses Distribuïdores i Exhibidores 1943-46, càrrec que alternà, fins el 1950, amb el de vocal del Sindicat Nacional de l’Espectacle, primer amb caràcter provincial per Madrid i després estatal El 1955 ocupà la direcció de CEA Distribución Cinematogràfica, càrrec per al qual fou…
Pere Carrasco Sayavera
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo.
S’inicià el 1983 al Club Natació Sabadell, on ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva El 1987, ja al primer equip, assolí l’ascens a la divisió d’honor Fou campió del món júnior 1991, el mateix any que debutà amb la selecció espanyola absoluta El 1994 abandonà la carrera de jugador per assumir la direcció tècnica del waterpolo de base del CN Sabadell, lloc on assolí nombrosos Campionats d’Espanya en categories inferiors al llarg del període 1994-2010 Com a segon entrenador del primer equip del club, aconseguí dos títols de la Copa del Rei 1997, 2005 i dues Supercopes d’Espanya 2002,…
Domingo Rosillo del Toro

Domingo Rosillo del Toro
AF CEC / CO DE TRIOLA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Resident a l’Havana des de la joventut, el 1912 obtingué el títol de pilot de la Federació Aèria Internacional Pioner de l’aviació mundial, el 1913 realitzà per primera vegada la travessia aèria de Key West EUA a l’Havana Al novembre del 1916 arribà a Barcelona recomanat per Salvador Hedilla i fou contractat per la societat Pujol, Comabella i Cia com a instructor de vol de l’Escola Catalana d’Aviació Després de la mort d’Hedilla, a l’octubre del 1917, assumí la direcció de l’escola, fou cap de l’aeròdrom de la Volateria i cap de proves de Tallers Hereter Guanyà diversos concursos de vol El…
asímptota

Asímptotes
Matemàtiques
Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una branca de corba quan el punt s’allunya cap a l’infinit.
Per a poder afirmar que una branca de corba té una asímptota cal que, si el punt P es mou sobre aquesta de manera que la distància de P a l’origen de coordenades O creix infinitament, la direcció de la recta OP tingui un límit determinat Hom troba aquest límit per mitjà del quocient y/x = tg a Coneguda la direcció de l’asímptota, hom determina la seva ordenada a l’origen per la condició que la distància entre dos punts que tinguin igual abscissa, un sobre la corba, l’altre sobre l’asímptota, tingui límit zero quan aquella abscissa comuna es fa infinita Així, per exemple, la hipèrbola té dues…
Hans Stadlmair
Música
Director d’orquestra austríac.
Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic Compongué un centenar d’obres de tots els gèneres,…
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina