Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
Santa Fe de Montseny

Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…
altura de càrrega
Física
Terme que designa l’energia hidràulica per unitat de massa acumulada en un punt d’una massa líquida, expressada amb les dimensions d’una altura.
Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un corrent…
regne de Moab
Història
Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.
A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC Ciutats…
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions, Gaserans, Raminyó…
txeremís | txeremissa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.
Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats Té dos…
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Centre de formació del personal dels diversos cossos que garanteixen la seguretat a Catalunya (mossos d’esquadra, policies locals, bombers, personal de protecció civil i agents rurals).
Centre creat per la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a transformació de l’anterior Escola de Policia de Catalunya fundada el 1985 La preparació de les primeres promocions de mossos d’esquadra començà el 1983 en una institució precedent L’ISPC és un organisme autònom adscrit al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Supervisa també els centres i els programes formatius dels membres de les empreses de seguretat privada Té per finalitats, a més de la formació pròpiament dita, la creació, gestió, difusió i aplicació del coneixement…
Sant Llorenç de Montiberri (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Montiberri és situat a la riba esquerra del riuet de Viu, al peu de la Faiada de Malpàs El llogaret fou a l’edat mitjana una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix Probablement, cal identificar l’església de Montiberri amb la que consta en un document de l’any 1196, pel qual Arnau d’Erill i la seva muller Sibilla donaren a Déu i a l’església de Sant Llorenç de Lavaix 10 sous jaquesos anuals del vacatge de Boí per a la illuminació de la dita església A la darreria del segle XVIII, les rendes que l’església i el domini de Montiberri proporcionaven al monestir de Lavaix…
‘Alī ibn Abī Tālib
Història
Quart califa de l’islam, successor d’Utmān ibn Affān (656-661).
Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta En pujar al califat 656, hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša muller preferida de Mahoma i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell 565 Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità Després de la batalla de Siffin 657, Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica El seu exèrcit s’escindí els seus contraris…
Ahmet I
Història
Soldà otomà (1603-17), fill de Mehmet III.
Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació, Ahmet lliurà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina