Resultats de la cerca
Es mostren 6678 resultats
lipofucsina
Biologia
Pigment de color fosc, dipositat en diversos teixits humans o animals, que sembla ésser l’estat final de l’activitat lisosomàtica.
Sovint hom l’anomena pigment del desgast , puix que la seva quantitat augmenta amb l’edat
Świdnica
Interior de l’església de la Pau de Świdnica
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Ciutat del voivodat de Wrocław, Polònia.
Centre artesanal i comercial molt actiu des de l’edat mitjana, actualment és una ciutat industrial
Lanciano
Ciutat
Ciutat dels Abruços, Itàlia, a la província de Chieti, situada 53 km al SE de Chieti.
Indústria tèxtil i centre agrícola Durant l’edat mitjana fou el principal centre industrial de la regió
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
camisa
Indumentària
Peça de vestir interior, generalment de tela prima (lli, cànem, excepcionalment de seda) i de forma folgada, amb mànigues, que arribava des del coll fins més avall de la cintura, a vegades visible a través de l’escot del vestit.
Començà a ésser d’ús general a l’edat mitjana hi havia models molt treballats i ornamentats
Boi
Cristianisme
Màrtir a Nimes, potser sota Julià l’Apòstata.
A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig
hematòcrit
Medicina
Volum dels eritròcits amb relació a la sang total.
Aquest valor és comprès entre el 40% i el 50% i varia segons el sexe i l’edat
Privàs
Ciutat
Ciutat del Vivarès, Occitània, capital del departament de l’Ardecha, França.
Filatures de seda i elaboració de confitures i marron-glacés A l’edat mitjana fou un important centre hugonot
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Castellà dialectal d’Aragó, parlat a gran part d’Aragó.
És caracteritzat pel substrat de l’antic aragonès, desplaçat, lentament, pel castellà, a partir de la baixa edat mitjana
air à boire
Música
Petita composició vocal d’inspiració bàquica, per a una o més veus, amb acompanyament o sense, que pot prendre totes les formes, de les més simples a les més refinades, de la cançó estròfica al gran arioso.
A l’edat mitjana hom en troba pertot arreu, però aquest gènere té la màxima florida al segle XVI