El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament. En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment; en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior.
Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cel·lular, especialment evident en el cas del teixit muscular, que, en les persones més grans, es pot arribar a determinar en un 30% i fins i tot més. Tanmateix, però, més que la reducció en el nombre de cèl·lules, la pèrdua de pes es produeix a costa d’una disminució en la proporció d’aigua orgànica, el component majoritari del nostre organisme. En el nounat, l’aigua representa el 80% del cos, en els infants aproximadament un 70%, en els adults és d’un 62%, i en les persones grans correspon a un percentatge progressivament inferior, d’un 55 o 50%. Cal destacar que aquesta pèrdua es produeix principalment a costa de l’aigua intracel·lular, i també del líquid que conforma el teixit conjuntiu i que, en definitiva, és un dels factors responsables del deteriorament funcional global de l’organisme. D’altra banda, atès l’escàs recurs de reserves hídriques i el marge inferior d’acció que tenen els mecanismes de regulació de l’equilibri hidrosalí, la persona d’edat es troba més exposada a experimentar un estat de deshidratació si s’incrementen les pèrdues de líquids i sals de l’organisme i no es reposen adequadament. Però cal tenir en compte que el procés d’envelliment, per si mateix, no és responsable d’aquest tipus de situacions, ni s’han de presentar necessàriament, sinó que, simplement, augmenta el risc que es produeixin per circumstàncies variades que són evitables; tractar descuradament afeccions diverses, una alimentació inadequada o fins i tot raons malauradament tan esteses com ara abrigar-se exageradament en èpoques de temperatura càlida, creient erròniament que una persona d’edat, per aquest fet, ha d’anar sempre molt abrigada, quan la veritat és que la roba sempre ha d’ésser adequada a la temperatura ambiental.
Malgrat el que s’ha dit fins ara, la disminució del pes corporal no és tan evident perquè, alhora que les modificacions descrites anteriorment, s’incrementa el percentatge de teixit adipós que, en termes generals, i sempre que no hi hagi obesitat, és d’un 15% de l’organisme als 30 anys i d’un 30% o més als 80 anys. Aquestes modificacions, però, que es produirien de manera natural, poden ésser molt variables segons, per exemple, els hàbits alimentaris i l’activitat de la persona. Una aportació calòrica excessiva i una vida excessivament sedentària provocaran sobrepès o obesitat, la qual cosa comporta una sèrie de factors perjudicials afegits al propi envelliment.