Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures…

La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’…

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…

Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i…

Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la conquilla rugosa…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més d’indulgència…

En el testament d’un tal Maiasendi de l’any 1163 trobem la deixa a l’església de Sant Salvador d’una quartera d’ordi i una ovella, i al seu prevere el mateix tota la resta de l’herència de Maiasendi és situada a la parròquia de Caldes això ha fet suposar a Moreu-Rey que aquesta deixa correspon a l’església que amb aquest nom hi hagué a Caldes fins al primer quart del segle actual De no correspondre-hi hauríem de situar-ne la primera notícia l’any 1296 Des del segle XV fins al XVIH hi ha constància que la capella era habitada i servida per un ermità Sabem també que el 1602 el seu estat era…

Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino predicte villule…

A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda 537 m alt, termenal amb el límit de Cabanes de l’Arc