Resultats de la cerca

Titulat el 1919, defensà aviat postures socioarquitectòniques molt similars a les de Le Corbusier La seva Estació de servei per als petrolis Porto Pi, de Madrid 1927, és considerada la primera obra arquitectònica antistilística —o racionalista— de l’Estat espanyol De la seva obra sobresurten els projectes d’aeroport de Madrid i del Faro de Cristóbal Colón de Santo Domingo 1929, la clínica Luque de Madrid 1935, etc

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller

Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de fisicoquímica per a l’anàlisi electroquímica dels vins També creà les estacions de Jumella 1912, de Felanitx 1913, d’Almendralejo 1916 i de Cariñena 1925 Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès

Fundat al març del 1995, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de persones vinculat al Collegi Immaculada Concepció del carrer de València Inicialment creà un equip sènior i un sub-23 El primer equip aconseguí diversos ascensos fins que la temporada 2008-09 disputà la Copa Catalunya Posteriorment baixà de categoria Disposa de nombrosos equips en categories inferiors i juga al pavelló de l’Estació del Nord

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Fou fundat l’any 1970 a l’estació d’esquí de la Molina i està relacionat amb l’Escola Poliesportiva de la Molina Té seccions d’esquí alpí i de fons, de surf de neu i de telemarc Competeix en trofeus socials i interclubs, en Campionats de Catalunya i d’Espanya, i en proves internacionals Entre les competicions que ha organitzat, destaquen els Campionats del Món de surf de neu 2011

Fou fundat el 1962 amb la finalitat d’organitzar activitats culturals i esportives per als treballadors de l’antiga hidroelèctrica Enher Té seccions de natació, gimnàstica, tennis, tir, tir amb arc i esquí L’esquí artístic i acrobàtic, l’esquí de muntanya i l’alpí participen en competicions socials i interclubs, Campionats de Catalunya i d’Espanya i proves internacionals Disposa de les installacions de l’estació de Boí Taüll Resort

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De dimensions diverses…

A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa

Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia