Resultats de la cerca

Actualment assumeix el paper d’acadèmia científica i inicialment se centrà en els aspectes corporatius i professionals En aquest sentit donà suport a la creació, el 1988, del Collegi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya COLPISC, amb la finalitat de defensa corporativa de la professió Des de la seva fundació, les activitats prioritàries han estat l’organització de les diverses edicions del Congrés Català de Sociologia i l’organització del primer Congrés de Joves Sociòlegs el 2000 L’ASC també ha participat en els congressos organitzats per la Federació…

Des del 1955 publica cada any el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares Organitza conferències i excursions periòdiques El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

És catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou director de la revista Límits , de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990 Féu collaboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana 1995 de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística 1984, Debat sobre la normalització lingüística 1991 i Elementos de lingüística 1996,…

Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948