Resultats de la cerca

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…

S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director musical del…

El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de Nova York

Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…

Adoptat pel rei Teutrant, aquest el casà amb la seva filla Argiope i el declarà hereu Atacada Mísia pels grecs, Tèlef fou ferit per Aquilles, i en saber que només es podia guarir mitjançant la llança que el ferí, pactà amb Aquilles de conduir la flota grega fins a Troia sense intervenir en la lluita

Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a la vida 1950,…

Ha fet estudis i experiments sobre diferents fenòmens biològics relacionats amb la genètica, com ara la partenogènesi i la producció de mutacions artificials Ha escrit obres de divulgació i de síntesi que han tingut un extens ressò, com és ara La formation de l’être, L’évolution des espèces, La genèse de la vie, Esquisse d’une histoire de la biologie i La biologie et l’avenir humain