Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
El nom de la nova regió francesa que inclou la Catalunya del Nord, oficial
El Consell d’Estat francès aprova Occitània Occitanie com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana Poc abans de la declaració d’oficialitat, el 10 de setembre entre 7000 i 12000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" Pays Catalan Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions…
gènere literari
Literatura
Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut.
Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…
volandera

fototeca.cat
©
Tecnologia
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, bé al seu extrem o interposada entre dues altres peces, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc, ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius…
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una…
Jean Malouel
Pintura
Pintor flamenc, el nom autèntic del qual era Jan Maelwael.
Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum…
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la ratlla és…
polipropilè
Química
Poliolefina sintètica del propè
.
La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable fins a 140°C…
Angle Editorial
Editorial
Editorial dedicada al llibre en català amb seu a Barcelona.
Fundada el 1992 a Manresa per Eudald Tomasa, que n'és el propietari i director, publica colleccions d’assaig, narrativa, llibre illustrat, i també poesia i altres llibres de gènere divers, així com versions en castellà d’alguns dels seus llibres Al novembre del 2008 fundà, amb Cossetània i Edicions Bromera , la xarxa d’editors independents Edicat per a la promoció conjunta dels catàlegs i l’impuls de projectes d’innovació editorial, especialment de llibres digitals en català dels quals és pioner i de lectors digitals, i el 2009, amb Cossetània i altres editorials, impulsà la distribuïdora…
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Agronomia
Organització sindical agrària constituïda al juny del 1997
Nasqué de la fusió de les organitzacions professionals agràries Ramaders i Joves Agricultors de Girona, Joves Agricultors de Girona i Unió de Sindicats Agraris de Catalunya El seu objectiu és vetllar pels interessos dels professionals del sector i la millora de les seves condicions de treball Pertany al Consorci Forestal de Catalunya El 2000 inicià una fase d’expansió amb l’obertura de diverses oficines al territori de Catalunya Des del 1998 són la segona força a les Cambres Agràries de Catalunya , després d'Unió de Pagesos, amb 26, 20 2002, 23 2007 i 22 2011 sobre un total de cent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina