Resultats de la cerca

Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una…

Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…

Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…

Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco de Capitani…

Estudià cant a Nova York i el 1965 debutà a Santa Fe Membre de la New York City Opera entre el 1969 i el 1974, el 1973 es presentà a la Metropolitan Opera House amb Les troyens Inicialment dotat d’una veu de líric lleuger, a partir del 1980 abordà papers més greus i amb un repertori extens, que va de WA Mozart a F Busoni, passant per R Wagner, R Strauss, I Stravinsky o A Berg El 1998 cantà a Barcelona una versió de concert de Salome al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu Esplèndid com a actor, intervingué en les adaptacions cinematogràfiques de Don …

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven,…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan interpretà el…

Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i el 1927 debutà a Ljubljana amb el paper de Leonora Il Trovatore Entre el 1928 i el 1935 formà part de la companyia de l’Òpera de Zagreb com a primera soprano El 1937 es presentà amb aquest mateix paper al Metropolitan de Nova York, on fins el 1966 actuà, de manera gairebé ininterrompuda, en catorze òperes que suposaren un total de 424 representacions Destacà en el repertori puccinià i verdià, tot i que ocasionalment interpretà òperes com La Gioconda , Norma o Don Giovanni Actuà també al Teatro Colón de Buenos Aires 1940-…