Resultats de la cerca
Es mostren 17385 resultats
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
Lisímac
Història
Militar
General macedoni.
Combaté a l’Àsia amb Alexandre, i, mort aquest, rebé el govern de Tràcia 321 aC Lluità, amb els altres diàdocs, contra Antígon Monóftalmos, el qual derrotà a Ipsos l’any 301 aC Entretant, s’havia proclamat rei de Tràcia 306-305 aC i havia fundat una nova capital, Lisimàquia Lluità, per ampliar els seus dominis, contra Demetri Poliorcetes, amb l’ajut de Pirros, Seleuc i Ptolemeu, i aconseguí, per les seves qualitats de bon ordenador, estrateg i polític, el poder d’un imperi vastíssim Amargat, però, per les intrigues familiars, s’enfrontà amb Seleuc i morí derrotat
Jiddu Krishnamurti
Filosofia
Pensador indi.
Provinent d’una família de brahmans i educat a Anglaterra, de molt jove hom li atribuí poders especials, motiu pel qual els seus protectors fundaren el 1911 l’orde de l’Estel, que ell havia de dirigir El 1929 dissolgué l’orde, en desacord amb l’autoritat amb la qual hom l’havia investit Tanmateix, els seus escrits sobre mística i espiritualitat The First and Last Freedom , 1954 Commentaries on Living , 1956-60 The Urgency of Change , 1970 Truth and Actuality , 1977 etc li reportaren un gran nombre de seguidors El 1969 fundà una escola per a posar en pràctica les…
Sant Vicenç de Castellet
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de…
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de…
Esquerra Nacionalista de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa inscrit a l’abril de 1987 per tal que Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE] confegissin una llista comuna en les eleccions municipals d’aquest any.
Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de…
Tribunal del Subsidi de Quarta
Història
Institució encarregada de recollir la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d’un any, concedida pels papes als reis dels regnes hispànics.
Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s XIX
Marc Safont
Marc Safont Façana de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya (1432-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana
Flavi Claudi Julià
Història
Emperador romà (361-363).
Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses
Manuel Garcés Rodríguez
Atletisme
Atleta especialista en marxa atlètica.
Conegut com el Dimoni , s’inicià en l’atletisme quan ja havia superat els trenta anys Fou tres vegades campió de Catalunya de marxa en ruta, en la distància de 30 km 1965, 1969, 1970 El primer títol l’aconseguí amb el CG Barcelonès i els altres amb el FC Barcelona En pista també guanyà un Campionat de Catalunya en 20 km 1970 Anteriorment, havia assolit el seu únic títol estatal de marxa en ruta en una prova de 50 km disputada a Figueres 1970 També aconseguí un rècord d’Espanya de 50 km en pista Fou vuit vegades internacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina