Resultats de la cerca

Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses…

Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments…

Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens,…

Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no…

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà…

Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un…

Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen,…

A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…