Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
François Loup
Música
Baix suís.
Estudià música a Friburg i debutà al Grand Théâtre de Ginebra, on protagonitzà diverses produccions operístiques entre el 1964 i el 1966 Simultàniament, exercí de director coral de diverses formacions d’aficionats El 1967 fou contractat per M Corboz per a formar part del Conjunt Instrumental de Lausana Especialitzat en repertori barroc, ha destacat sobretot en oratoris i cantates, però també ha estat un important intèrpret dels papers de baix còmic d’autors com WA Mozart, G Rossini i G Donizetti Ha participat en nombrosos festivals i ha estrenat diverses obres vocals de compositors del segle…
Jochen Kowalski
Música
Contratenor alemany.
Estudià música a Berlín, on debutà com a tenor en el paper de David d' Els mestres cantaires de Nuremberg a la Komische Oper Posteriorment actuà amb gran èxit a Hamburg, Viena, Munic, Houston, Amsterdam, París i Düsseldorf, ja com a contratenor Ha estat l’intèrpret dels papers titulars d’òperes de GF Händel Giustino , Juli Cèsar , MP Musorgskij el Fiodor de Borís Godunov , Johann Strauss Orlofsky a El ratpenat i B Britten Oberon a El somni d’una nit d’estiu El 1989 interpretà el paper d’Orfeo ChW Gluck al Covent Garden de Londres en una producció de la Komische Oper Dos anys…
Eberhard Wächter
Música
Baríton austríac.
Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de mestres com K Böhm…
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Compositor i director de cobla català.
Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…
Johann Heinrich Schröter
Música
Violinista i compositor alemany.
Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a…
Òscar Camps i Soler
Música
Compositor, pianista i musicòleg de pares catalans.
Vida El seu naixement a Alexandria s’explica pel fet que el seu pare era cònsol a Egipte Durant els anys posteriors, la professió paterna obligà la família a viatjar d’un país a l’altre Òscar Camps estudià música a Àustria, Florència i Nàpols, en aquesta darrera ciutat amb S Mercadante, i desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret, pedagog i compositor En el camp teòric cal esmentar Método de solfeo , Teoría musical ilustrada 1870, Estudios filosóficos sobre la música 1864 i la traducció que feu del Grand traité d’instrumentation et d’orchestration modernes de H Berlioz A més…
Gösta Winberg
Música
Tenor suec.
Estudià a la seva ciutat natal amb E Saedén Debutà a Göteborg amb La bohème 1972 i aquest mateix any fou contractat per la Reial Òpera d’Estocolm Actuà amb èxit als teatres d’òpera de Londres, París, Zuric i Berlín, a més dels festivals de Salzburg, Glyndebourne i Ais de Provença Especialitzat en el repertori mozartià, enregistrà Don Giovanni sota la direcció de H von Karajan en el Festival de Salzburg 1987 Cantà la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu 1986, on tornà el 1991 amb el paper titular d' Idomeneo, re di Creta El 1991 incorporà al seu repertori el paper titular de Lohengrin , que…
Eduard Leopold Maria Strauss
Música
Director d’orquestra austríac.
Nét del compositor Eduard Strauss i nebot de Johann Strauss fill, començà la seva carrera exercint d’acompanyant de classes de cant a Viena, primer a l’Escola Auer-Weissgerber i després, entre el 1946 i el 1956, a la classe d’Alfred Jerger al conservatori Debutà com a director d’orquestra a la capital austríaca el 1949, i aviat destacà com a expert intèrpret de les obres de la seva família, de WA Mozart i de F Schubert, que el feren molt popular i el portaren de gira per tot Europa i Àsia En 1956-67 dirigí l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i el 1966 fundà l’Orquestra Johann…
Teresa Stolz
Música
Soprano bohèmia.
Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers no verdians…
Sòfocles
Música
Poeta tràgic grec.
Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina