Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Història
Territori feudal francès al voltant de la vila de Clermont.
Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé
Pontificia Accademia delle Scienze
Institució de Roma que pel seu origen es relaciona amb l’Accademia Nazionale dei Lincei (1603), desapareguda el 1630.
Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història
Bolonès
País de França als voltants de Boulogne.
A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia
priorat de Tragó
Priorat
Monestir
Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), del municipi d’Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.
Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474
Chalon-sur-Saône
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, al departament de Saona i Loira.
Situada a la Bresse, a la vora del riu Saona Ciutat industrial, té indústria alimentària, tèxtil, siderúrgica, mecànica i química Mercat de vins i port fluvial important Drassanes Saquejada pels vàndals i per Àtila 451, fou capital del regne de Borgonya al segle VI, i fou ocupada pels àrabs l’any 732 Al segle IX esdevingué centre del comtat de Chalon , que el 1267 fou cedit pel comte Joan I al duc de Borgonya
Sant Vicenç de Campllong
Despoblat
Despoblat del municipi de Vernet (Conflent), situat a l’E del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).
Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863
Margarida II de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca (1972-2024).
Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
Focas
Família bizantina originària de Capadòcia.
El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina