Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
xalet
Construcció i obres públiques
Casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí, construïda originàriament imitant els xalets dels Alps i actualment de qualsevol estil arquitectònic.
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
Ricard Pérez i Casado
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l’expulsió d’aquest partit i de l’alcaldia de l’anterior batlle Ferran Martínez Castellano En les eleccions municipals del 1983 i del 1987 fou confirmat en aquest càrrec, fins al 1988, que dimití Durant el seu mandat es dissenyà el Pla General d’Ordenació Urbanística de la ciutat i s’inicià la reordenació urbanística de la ciutat, amb projectes emblemàtics com el Palau de la Música de València i el Jardí del…
Carl Friedrich von Weizsäcker
Astronomia
Astrofísic alemany.
Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat globalment L…
Museu de Granollers
Museu
Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can Grau…
premi Documenta
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment a un text inèdit i d’un autor menor de 35 anys per la llibreria Documenta de Barcelona i l’editorial Empúries, fins el 2014, i des de l’edició del 2015 per la llibreria Documenta i L’Altra Editorial.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995 Herois d’Azània…
Centre d’Arts Escèniques de Reus
Teatre
Centre públic de Reus dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques.
Creat l’any 2005, fruit d’un conveni de collaboració entre la Generalitat de Catalunya, la diputació de Tarragona i l’ajuntament de Reus, no tan sols recollí els més de cent anys de tradició escènica a la ciutat, sinó que esdevingué pioner en la descentralització de l’activitat escènica del país L’activitat del CAER es desenvolupa als dos teatres principals de la ciutat, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina, i en altres espais com el Centre d’Art de Cal Massó Aglutinà totes les activitats que fins aquell moment es realitzaven des de Reus, com ara el Festival Trapezi, el Festival COS o…
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…
Hieronymus Bosch
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pseudònim amb què fou conegut el pintor i dibuixant neerlandès Hieronymus van Aeken.
El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…
Santa Maria de Casalets (Solsona)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular Mapa 330M781 Situació 31TCG775506 Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església JCS Història Bastida amb els materials de l’enderrocada església que hi havia vora el mas de la Cloella, a Tiurana, presenta la particularitat de la seva orientació, que ara és a ponent, girada de la seva posició original Es tracta d’un edifici que consta d’una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina