Resultats de la cerca

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc

D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana

Ingressà a Montserrat el 1512 Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió 1522

Fundà a Montpeller, cap al 1450, un collegi per a estudiants de medicina gironins que durant segles ha estat un dels mecanismes d’entrada de la influència de la medicina francesa sobre la catalana

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel Penedès L’…

Fou un dels pioners del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diferents títols en outrigger de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1928, 1929, 1930 i de Catalunya 1930 en outrigger de vuit amb timoner fou campió d’Espanya 1929, 1930, 1935, 1944 i de Catalunya 1929, 1930, i en iols de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1929, de Catalunya 1930 i competí en l’Europeu 1930

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Residí a Càller, on es casà Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí 1455, que féu en collaboració amb Rafael Tomàs, i la predella de Sant Lucífer Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume Se'l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica