Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Nostra Parla
Entitat fundada vers el 1916 per catalans balears, rossellonesos i valencians, sobretot per impulsar la unitat de la llengua catalana.
Fou presidida, honoràriament, per AGuimerà, i de fet, per Jaume Bofill i Mates després per Nicolau d’Olwer, amb JMde Casacuberta com a secretari després, Raimon Negre i Balet Tingué delegacions en nombroses localitats, i amb l’ajut de comissions de mestres organitzà cursos de gramàtica catalana, convocà un concurs per a nomenar professors de català 1921 i establí la Diada de la Llengua Catalana, que s’havia de celebrar per cap d’any al Parc de la Ciutadella de Barcelona Muntà comissions per a retolar el comerç en català i per a la catalanització del cinema Tingué com a òrgans…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
variació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística
regió d’Alacant
Regió del País Valencià que comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: la Marina Baixa, l’Alacantí, el Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó.
Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx
Yaşar Kemal

Yaşar Kemal
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor kurd en llengua turca Kemal Sadik Gökçeli.
D’infant perdé l’ull dret i presencià l’assassinat del seu pare, experiència que el traumatitzà S’inicià en l'escriptura transcrivint cartes de persones illetrades Posteriorment es dedicà al periodisme i es concentrà també en l’estudi del folklore, que és la primera matèria de la seva producció literària Adoptà el pseudònim Yașar Kemal el 1951, poc després de traslladar-se a Istanbul Publicà els primers poemes el 1939, i el 1952 el recull de contes Sarı Sıcak ‘El groc calent’ És autor d’una vintena de novelles, entre les quals cal esmentar Ortadirek ‘El vent de la plana’, 1960, Yer demir,…
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
araucà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per unes 250.000 persones a Xile pels volts de Valdivia i Concepción i per unes 10.000 persones a l’Argentina, sobretot a la regió de Neuquén.
Aquesta llengua rep sovint el nom de maputxe, i és coneguda també sota diverses denominacions tribals o dialectals pehuentxe, pueltxe, molutxe, talutxe Les característiques lingüístiques principals són, quant al vocabulari, la forta influència del quítxua, que es feu sentir a partir de la implantació de l’imperi inca quant a la morfologia, l’existència del dual sintàcticament, la posició del subjecte al final de frase i la posposició de l’adjectiu al nom
Obra Cultural Balear
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Palma el 1962 per iniciativa de Francesc de B. Moll amb l’objectiu de defensar i fomentar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.
Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’…
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina