Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
clapotejar
Fer un seguit de lleus sorolls la superfície agitada d’una massa líquida.
amortidor sísmic
Construcció i obres públiques
Estri emprat per a amortir les oscil·lacions provocades per un terratrèmol en un edifici o una estructura en general, amb l’objectiu de reduir-ne el risc de col·lapse i els danys.
Els amortidors sísmics, installats en punts estratègics de l’edifici, actuen dissipant en forma de calor part de l’energia cinètica generada pel terratrèmol Els diferents tipus d’amortidors consisteixen en pèndols de massa adequadament calibrada, molles, fluids o dispositius lliscants susceptibles de generar fricció
selecció artificial
Biologia
Elecció dels reproductors que porten determinats trets perquè els conservin en la descendència.
Els mètodes de selecció més corrents solen ésser la selecció en massa o fenotípica, la selecció genealògica pedigrí o individual, l’anàlisi de la descendència de futurs reproductors, l’obtenció i l’encreuament de línies pures i l’aïllament de cultius purs de microorganismes
blastoderma
Biologia
Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.
En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
centrolecític
Biologia
Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars
Osteoporosi
Patologia humana
Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina