Resultats de la cerca

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei…

Al final d’abril, el president armeni Serge Sarkissian va bloquejar la ratificació dels acords històrics amb Turquia del 2009, perquè Turquia vincula els esforços de reconciliació amb el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan per Nagorno-Karabakh, territori azerbaidjanès poblat majoritàriament per armenis Al principi de maig, el Parlament turc va aprovar el projecte de revisió de la Constitució del 1982 per 336 vots d’un total de 550 escons, però en no haver obtingut una majoria de dos terços, havia de ser sotmès a referèndum i al Tribunal Constitucional En el referèndum, celebrat a mitjan…

La política nacional va continuar convulsa arran de la destitució, el 2011, del primer ministre, Michael Somare, que va ser substituït per Peter O'Neill Al mes de gener, trenta soldats es van amotinar per demanar la restitució del primer ministre Somare, tot i que el cop va fracassar i els amotinats van ser jutjats i amnistiats Al març, el Parlament va aprovar una llei que trencava de facto la separació de poders, ja que li donava la potestat de destituir la judicatura en un context de disputes sobre la legitimitat del Govern En aquest context, al mes de maig, el…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre…

Provinent d’una família pagesa, canvià de nom el 1939, quan ingressà al Partit Comunista, en la jerarquia del qual ascendí El 1941 s’uní al Viet-minh i combaté els francesos a la primera guerra d’Indoxina 1946-54 Arran de la partició del país 1954, romangué a la República del Vietnam i el 1958 esdevingué a Saigon actualment Ho Chi Minh el principal dirigent del Partit Comunista, del qual fou elegit membre del comitè central el 1972 Posteriorment, el 1960 s’integrà al Front Nacional d’Alliberament Vietcong, del qual fou oficial i lluità contra els nord-americans a partir del 1964 Després de la…

Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires INSEAD de París Posteriorment treballà a l’empresa privada Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire Dins del govern conservador de John Major , l’any següent fou nomenat secretari privat del…

Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata  1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998…

Filla de dos primers ministres, el seu pare Solomon Kumaratunga, durant els anys cinquanta, i la seva mare, Sirimavo Bandaranaike, la primera dona del món que ocupà el càrrec de primer ministre, durant els anys seixanta i setanta Va estudiar ciència política, economia, dret i periodisme a París, coincidint amb la revolta del maig del 1968 Abans de dedicar-se a la política exercí com a periodista i a la primera meitat dels anys vuitanta esdevingué vicepresidenta i presidenta del Sri Lanka Mahajana Party Presidenta del país des de l’agost del 1994, el seu programa polític es basà…

Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona…

El primer ministre, Najib Miqati, va dimitir a mitjan març per discrepàncies polítiques al si del seu Govern, en un context de tensions interconfessionals agreujades per la guerra civil a Síria El Govern, amb un primer ministre sunnita, que havia accedit al càrrec al juny del 2011, es va trobar en una situació de bloqueig polític per les demandes dels representants del moviment xiïta Hezbollà i dels cristians partidaris del general Michel Aoun sobre una reforma de la llei electoral i sobre les eleccions legislatives previstes per al juny del 2013 A l’abril, després de diverses negociacions,…