Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
estel nan
Astronomia
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.
Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un…
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
monòmer
Química
Cadascuna de les molècules simples, generalment de pes molecular baix, que formen cadenes de dues (dímer), tres (trímer) o més (polímer) unitats.
acetildigitoxina
Química
Glucòsid cristal·lí que té l’estructura de la digitoxina
amb un grup acetil fixat sobre una de les molècules de D-digitoxosa
.
Existeix en dues formes α i β que difereixen per la posició del grup acetil Hom l’obté a partir de les fulles de diverses digitals Digitalis lanata, Digitalis purpurea És utilitzat en medicina com a cardiotònic
gas real
Física
Gas per al qual, en establir-ne l’equació d’estat, hom té en compte les forces de cohesió entre les molècules.
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
rotó
Física
Dit del fonó que correspon a l’energia d’excitació mínima de les molècules d’una substància, en funció del moment lineal.
membrana permeable
Química
Membrana que, col·locada en el si d’una dissolució, és travessada tant per les molècules del dissolvent com per les del solut.
dispositiu electrònic molecular
Física
Nom que rep un dispositiu teòric basat en molècules orgàniques i que podria tenir la mateixa capacitat que els xips de silici.
Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles