Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Imanol Pradales Gil
Política
Polític basc.
Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB per a succeir…
Partit per la Independència
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1996 per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] liderada per l’aleshores secretari general, Àngel Colom, la diputada al Congrés i regidora per Barcelona, Pilar Rahola, i un grup de quadres i dirigents, molts dels quals amb càrrecs institucionals.
Al maig de 1997 celebrà el congrés fundacional Defensà la independència de Catalunya, fou partidari de crear un front patriòtic nacionalista i reclamà de formar part de l’espai ideològic socialdemòcrata Els dirigents foren Colom president, Rahola vicepresidenta i els diputats autonòmics Benet Tugues secretari general i Xavier Bosch president del consell nacional Fou implantat especialment al Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, Osona i el Maresme A la Catalunya del Nord s’anomenà Partit per Catalunya i el dirigí Jordi Vera L’organització juvenil s’anomenà Joves Independentistes dels…
Zamoyski
Família polonesa que donà al país alguns homes d’estat i polítics eminents.
Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que combaté Àustria…
Alexandre I de Bulgària
Història
Primer príncep de Bulgària (1879-87), fill d’Alexandre de Hessen-Darmstadt.
Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a…
Leoš Janáček
Música
Compositor txec.
Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa…
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta 1944, Poema de…
,
Trencavel
Literatura catalana
Pseudònim literari, provinent d’una família de la noblesa occitana, que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…
Nadal Batle i Nicolau
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’Estalvis de…
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…
Franjo Tudjman
Política
Polític croat.
Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina