Resultats de la cerca

En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor…

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment…

Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III…

El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal, no podia…

Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i…

Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la República Dominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República Dominicana i fou…

El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners per a…