Resultats de la cerca
Es mostren 13248 resultats
Yellowstone National Park

Imatge del Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units. Creat el 1872, és el parc més gran del país (9.000 km 2 )
© Fototeca.cat-Corel
Espai natural
Parc nacional (1872) dels EUA, al NW de Wyoming, al S de Montana i a l’E d’Idaho.
Amb una extensió d’uns 9 000 km 2 , és el parc més gran dels EUA Ultra els magnífics paisatges naturals, el més característic són els guèisers més de 10 000, les cascades i salts que hi forma el riu Yellowstone i les boscúries de pins
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
regió d’Alacant
Regió del País Valencià que comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: la Marina Baixa, l’Alacantí, el Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó.
Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx
vall de Baztan
Comarca del N de la comunitat autònoma de Navarra, al País Basc.
És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’agricultura…
Favanella
Municipi
Municipi i vila de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de la Canyada del Trigo, la…
el Camp de Morvedre

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…
el Pallars Jussà

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…
Elkarri
Moviment social per al diàleg i l’acord social al País Basc.
L’organització fou creada al final de l’any 1992 per sectors abertzales, però desvinculada de partits polítics El seu objectiu era impulsar una mediació que posés fi al conflicte violent entre l’Estat espanyol i ETA per mitjans pacífics i a través del diàleg Tingué representació a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra, i també a Madrid, Barcelona i Brusselles Celebrà diverses conferències de pau i donà suport al pacte de Lizarra 1998 entre els partits nacionalistes, després del qual ETA mantingué una treva de gairebé un any En la seva vuitena i darrera assemblea març del 2006, hom…
Ontake

Vista de l’Ontake
Volcà
Muntanya del centre-oest de l’illa de Honshū, Japó (3.063 m); constitueix el segon volcà més alt del país.
Segona muntanya sagrada del país, després del Fuji-San, és visitada anualment per multitud de pelegrins
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina