Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
praliné
Pastisseria
Pasta semblant a la dels torrons, feta d’ametlles, o a vegades d’ametlles i avellanes o nous, etc, amb sucre i mel, emprada per a farcir bombons i altres pastissos.
esportí
Oleïcultura
Recipient format per dos discs d’espart cosits per les vores, un dels quals té una obertura central circular per on hom introdueix la pasta d’oliva per premsar-la-hi.
neula

Les neules es guarden en pots de llauna perquè no es remullin
© Fototeca.cat
Gastronomia
Folklore
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que hom menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.
antiflogistina
Farmàcia
Pasta untuosa, usada com a base per a aplicacions externes de calor humida (cataplasmes), que permet, alhora, la incorporació de diverses substàncies medicamentoses, en especial les d’acció descongestiva i antiinflamatòria.
caneló

Canelons
© MPG
Gastronomia
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que hom es menja bullides, enrotllades, farcides de carn, peix o verdures, cobertes de salsa beixamel o de tomàquet i gratinades amb formatge ratllat.
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
La Porcellana, SA i els Florensa
La porcellana La porcellana és una terrissa molt fina formada per feldspat i caolí, que pot ser transparent Fou descoberta a la Xina, abans de l’era cristiana i coneguda pels europeus a l’edat mitjana La primera fàbrica europea s’establí a Dresden Alemanya al començament del segle XVIII Després, el descobriment de jaciments de caolí portarà a la seva aparició a Holanda i França Les manufactures de Llemotges i Sèvres donaran nom a l’anomenada porcellana francesa o tendra, que es diferenciava de la dura o xinesa perquè el punt de cocció era més baix i l’esmalt exterior es podia ratllar més…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició…
Sant Miquel d’Espinzella (Viladrau)
Art romànic
Situació Alçat, secció transversal i secció longitudinal, a escala 1200, de l’església, on es pot veure clarament el recinte inferior que ocupa tota l’àrea de la capella M Anglada Aquesta capella forma part del conjunt d’edificis que constitueixen el casal d’Espinzella que acabem de descriure No n’indiquem, doncs, ni la situació ni l’itinerari Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc d’Espinzella Fou sempre una capella vinculada als senyors de la domus d’Espinzella i depenent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau El terme de Taradell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina