Resultats de la cerca

Assidu de la penya de la Sala Parés, començà a reunir el 1902 una sèrie de fotografies d’artistes catalans en plena creació o al seu taller, que publicà com a collecció de postals el 1905 i que li valgueren el premi d’honor del Concurs de Fotografies, de Manresa, d’aquell any Seguí més tard una segona sèrie, i el total de totes dues sumà aleshores 60 retrats Especialitzat en fotografia d’obres d’art, reuní un arxiu importantíssim conservat als Museus d’Art de Barcelona Publicà Nuestros artistas 1954, recull antològic dels seus retrats, completat amb semblances biogràfiques i…

Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou elegida millor…

Debutà com a entrenador a la Penya Esportiva Montserrat, i dirigí el Collblanc, la Unió Esportiva Montgat 1932-64, el Futbol Club Barcelona 1964-67 i el Centre Parroquial Sant Josep 1969-73 Posteriorment inicià una etapa com a director tècnic del FC Barcelona fins el 1981, amb un interval el 1979 que el portà de nou a la banqueta i en el qual aconseguí la Copa del Rei Fou un dels fundadors de l’Associació de Clubs de Basquetbol, en la qual exercí els càrrecs de gerent i president, i de la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que presideix des del 1998 L’any 2007 fou reconegut com…

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge 1993, 1994,…

S’inicià en el cicloturisme amb la Penya Ciclista Cavall Bernat 1982-93 Començà a competir com a juvenil al Club Ciclista Mollet i passà pel Club Ciclista Maco, el Club Ciclista La Maurina i el Club Ciclista Palafrugell en el període amateur Fou mecànic al Team Polti italià 1999-2002 i, posteriorment, al Team Aliverti, al Prato Marathon Bike i al Bigla A partir del 2005 exercí de director esportiu en diversos equips com l’Univega Cycling Pro Team, el Girona Costa Brava i el Cervelo Test Team El 2010 fou nomenat seleccionador de l’equip femení de carretera dels EUA i el 2011…

Situació Conjunt de les restes del castell, edificat sobre una penya allargada en un vessant de la muntanya de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell, anomenat popularment el Castellot, construïdes sobre una penya allargada que s’alça, al sud de Querol, al vessant de la muntanya de Montagut Des del castell s’albira la part mitjana de la vall del riu Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Del quilòmetre 33 de la carretera local T-213 que va del Pont d’Armentera a Querol, poc abans d’arribar a aquesta població, ens enfilarem fins a una casa abandonada que hi ha damunt de la…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…