Resultats de la cerca
Es mostren 7290 resultats
Roland Martin
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994
Hervé Faye

Hervé Faye
Astronomia
Astrònom francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques
Adolf Georg Wilhelm Busch
Música
Violinista alemany, germà de Fritz Busch.
Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin
Joseph Lauber
Música
Compositor i pianista suís.
Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra
Charles Wood
Música
Compositor i pedagog irlandès.
Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses
Heinz Lau
Música
Compositor alemany.
Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació
Helmut Friedrich Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Del 1955 al 1958 estudià al Conservatori de Stuttgart i, després amb L Nono a Venècia 1958-60 i K Stockhausen a Colònia 1963-64 Ensenyà teoria a Stuttgart des del 1970 i fou professor a Ludwigsburg des del 1972 El 1976 esdevingué professor de composició a la Musikhochschule de Hannover En la seva música fa una interpretació molt personal dels procediments compositius de Nono, fet observable en l’obra Consolation I 1967 Amb obres com Pression 1969 o Kontrakadenz 1970 deixà enrere les influències del seu mestre i evolucionà cap a formes més simples
Petavius
Cristianisme
Nom llatinitzat de Denys Petau, teòleg francès.
Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista
Joan Baptista Gener
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova…
Àngel Estanyol
Cristianisme
Teòleg tomista.
Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina