Resultats de la cerca

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que li donà més…

Nascut en una família amb tradició musical, a quatre anys començà a estudiar piano i a compondre La seva primera professora fou Florica Muzicescu es graduà al Conservatori de Bucarest el 1931 El 1933 aconseguí el segon premi en un concurs de piano a Viena, fet que anà acompanyat d’una certa polèmica i que comportà la dimissió d’A Cortot, membre del jurat, en senyal de protesta Llavors Lipatti anà a París, on estudià amb el mateix Cortot i amb Yvonne Lefébure Charles Münch l’introduí en la direcció d’orquestra i Paul Dukas en la composició Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger…

Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música…

Filla de l’exdirector general de Radiotelevisión Española José María Calviño 1982-86, és llicenciada en economia per la Universidad Complutense de Madrid 1991 i en dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 2001 Fou consultora en despatxos d’advocats 1989-94 i professora associada de política econòmica a la Universidad Complutense 1991-94 Posteriorment inicià una carrera en organismes econòmics de l’estat després de dos anys com a cap de servei a la Direcció General de Previsió i Conjuntura, el 1996 s’incorporà al Servei de Defensa de la Competència, del qual els…

Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents…

Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…

Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb  Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977,  La femme gelée 1981,  La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984,  Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019,  Passion simple 1992, …

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant…

Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Doctorada amb un estudi sobre la novella de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985 1986, ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda 2002, amb Francesc Massip, i a l’obra de MA Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern Maria Aurèlia Capmany Escriure la vida en femení , 2008 Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona Dones i literatura Tarragona des del 1994, del llibre Dones i…