Resultats de la cerca

Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers…

Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el…

Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats…

Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al capdavant de les…

Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya…

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…