Resultats de la cerca

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…

Fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés , es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, estudis que completà a Faenza Itàlia i Sunderland Gran Bretanya Deixeble de Josep Raja Brull, el 1986 anà a París, on fou molt influït per Constantin Brâncuşi El 1969 feu la primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal d’aquest any obtingué el primer premi d’arts aplicades El 1977 rebé el primer premi Ciutat de Manises i fou convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne França Professor de…

En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’…

S'encaminà a donar feina als artistes plàstics durant els anys de la depressió Bé que els camps d’acció foren diversos —disseny, fotografia, didàctica de l’art— i que el pla englobà uns quatre-mil artistes, el vessant més espectacular fou el de la pintura mural, que potencià la tendència preexistent American Scene Painting La WPA es caracteritzà, però, per l’eclecticisme, i donà suport tant a artistes figuratius com abstractes, així com, en el pla ideològic, tant a artistes d’un realisme social influït pel muralisme mexicà com a artistes neutres Entre els beneficiaris hi hagué…

Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup expressionista…

Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de…

El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran al …

Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels…

D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de…

S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de…