Resultats de la cerca

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…

Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…

Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja  De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader   El Prado de Valencia , 1600 i Bernat…

Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals…

Competí pel Club Natació Barcelona i fou subcampió d’Espanya dels 200 m braça 1924 Aquest mateix any esdevingué àrbitre de natació del collegi català, que també presidí 1952-53 En aquest estament i en el de la Creu Roja, collaborà en labors de socorrisme amb els organitzadors de la Travessia del Port de Barcelona Fou vocal de la Federació Catalana de Natació 1952-53, 1957-62, que li concedí la medalla al mèrit esportiu 1943 També rebé la medalla d’or de serveis distingits 1966 de la federació espanyola, i el Collegi Català d’Àrbitres el nomenà membre d’honor 1974 El Club Natació…

Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí…

El primer secretari general fou Germinal Vidal, mort arran dels fets de juliol del 1936 fou substituït per Wilebaldo Solano S'oposà a l’entrada del POUM en el govern de la Generalitat, i després, davant l’Aliança Nacional de les Joventuts preconitzada per les JSUC, constituí amb les joventuts llibertàries un Front de la Joventut Revolucionària febrer del 1937 Afirmà de tenir 10 000 afiliats en tot Espanya Arran dels fets de maig del 1937 passà a la clandestinitat El seu òrgan de premsa central fou “Juventud Comunista” Barcelona, 1936-37, dirigida per Wilebaldo Solano altres òrgans foren “…

Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…