Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint…

S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la…

Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

Es formà amb Gualtiero Tumiati a l’Accademia dei Filodrammatici de Milà, on es graduà el 1940 Després de fer d’actor en diverses companyies itinerants, el 1947, juntament amb Paolo Grassi, fundà el Piccolo Teatro de Milà, el primer teatre italià de gestió pública Després d’una primera etapa en què es presentaren més de deu espectacles l’any, a partir del 1955 optaren per les grans produccions de clàssics del teatre contemporani, com L’hort dels cirerers , d’A Cekhov, o Els gegants de la muntanya , de L Pirandello, algun dels quals presentats a Barcelona Del 1983 al 1990 dirigí el Théâtre de l…

Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R Stracciari Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline La bohème a Reggio de Calàbria Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov , òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de…

Molt aviat participà en concerts arreu d’Alemanya i la seva fama s’estengué per tot Europa i, més tard, per l’Amèrica del Nord EUA i Canadà i l’Àsia Japó a través de diverses gires, sempre amb un gran èxit del públic i la crítica Des del 1968 ha estat l’acompanyant habitual del conjunt instrumental Bach Collegium fundat el 1965, amb el qual ha interpretat oratoris i cantates dels segles XVIII i XIX Fou el primer cor alemany convidat a Israel, on el 1976 interpretà a Tel Aviv el Rèquiem alemany , de J Brahms, amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, dirigida per Rilling Durant quinze anys 1970-…

Quan era encara una criatura, es traslladà a Anglaterra, on fou deixeble de Lev Schorr i de Myra Hess Debutà com a pianista el 1961 a Londres i llavors començà una important carrera com a concertista, i també com a director, amb actuacions als festivals d’Edimburg, Salzburg, Harrogate i Sant Sebastià A Anglaterra ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Birmingham, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de Cambra d’Europa També ha estat al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1990 al Hollywood Bowl i cada estiu actua al Festival d’Aspen Colorado com a director i…

Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà…