Resultats de la cerca

Port i aeroport Ciutat molt antiga, fou incorporada a la província romana de Síria 64 aC A l’edat mitjana formà part del regne llatí de Jerusalem i el soldà Baybars l’arrabassà als croats 1268 Conquerida per Napoleó 1799 i presa pels britànics, després de la creació de l’Estat d’Israel, el 1950 fou incorporada a Tel-Aviv  per crear una única municipalitat,  Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a  Tel-Aviv

Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…

La capital és Zaḥlah 45 000 h est 1970 És situada entre les muntanyes del Líban i l’Antilíban i dominada pels cingles del Líban Drenada pel riu Līṭānī, la regió permet una rica agricultura vinya, blat, cotó, taronges Coincideix aproximadament amb l’antiga Celesíria, la capital històrica de la qual era Baalbek Durant les guerres que, entre 1975-91, enfrontaren les faccions libaneses, l’OAP i els exèrcits de Síria i Israel, la regió fou un dels principals escenaris del conflicte

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923

També en són membres Líbia, Algèria, Bahrain, l’Iraq, Egipte exclòs en 1979-89, Qatar, l’Aràbia Saudita, Síria i els Emirats Àrabs Units Tunísia abandonà l’organització el 1987 Tot i controlar el 25% de la producció mundial de petroli 1992, la diversitat d’interessos i d’orientacions polítiques han frenat l’acció conjunta i àdhuc han provocat conflictes entre els seus membres invasió de Kuwait per l’Iraq el 1990 i la guerra del Golf Pèrsic La seu és a Kuwait

Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit

Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh

Turquia va dur a terme diverses adaptacions de la seva legislació a les normes internacionals i europees El Parlament va aprovar, al principi de febrer, una llei contra el finançament del terrorisme, la qual preveu la congelació dels béns de grups considerats terroristes, sancions, així com penes de presó per a aquells que els donen suport, i a l’abril, va adoptar una nova legislació antiterrorista que restringeix la definició del concepte de propaganda terrorista , perquè la llei antiterrorista en vigor permetia jutjar personalitats polítiques, militants d’oposició i periodistes per tenir “…

El 188 aC hi fou signada una pau entre els romans vencedors i Antíoc III aquest perdé totes les terres situades a ponent del mont Taure