Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
José Ramón Encinar Martínez
Música
Compositor i director castellà.
Estudià al Conservatori de Música de Madrid i després amb F Donatoni a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1973 fundà el Grup Koan, amb el qual ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, tant dins com fora de l’Estat espanyol Ha estat professor auxiliar de composició de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena en el període comprès entre el 1976 i el 1983, i director titular de l’Orquesta Filarmónica de Gran Canaria 1982-84 Tot i que ha centrat la seva carrera en la direcció orquestral, no ha oblidat mai la composició La seva obra està dedicada principalment a…
Léopold Simoneau
Música
Tenor canadenc.
Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…
Jan Kiepura
Música
Tenor polonès.
Estudià a Varsòvia amb T Leliva, i el 1924 debutà amb el paper titular de Faust a L’viv Entre el 1926 i el 1937 cantà a l’Òpera de Viena, on es distingí en obres de G Puccini, G Verdi i G Bizet El 1927 participà a Hamburg en l’estrena de Das Wunder der Heliane 'El miracle d’Heliane', d’A Korngold, i el 1929 cantà a la Scala on havia debutat un any abans en l’estrena de Le preziose ridicule Actuà a l’Òpera de París 1928 i Chicago 1931, i el 1938 es presentà amb La bohème al Metropolitan de Nova York, teatre al qual tornà ininterrompudament fins el 1942 Amb la seva dona, la soprano…
Marilyn Horne
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i amplià la seva formació amb la soprano alemanya Lotte Lehmann El 1954 debutà a Los Angeles amb La núvia venuda , de B Smetana, i doblà l’actriu Dorothy Dandridge en el film musical Carmen Jones , d’Otto Preminger El 1960 es presentà amb gran èxit a San Francisco i quatre anys després ho feu al Covent Garden Especialitzada en els papers de mezzosoprano de coloratura , destacà en òperes de G F Händel, ChW Gluck i, sobretot, de G Rossini i V Bellini Cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1970 i, posteriorment, als…
Societat Filharmònica de Tarragona
Música
Entitat musical constituïda a Tarragona l’any 1909 per a la divulgació i el foment de l’activitat musical.
Fou la primera associació musical estable a Tarragona amb mitjans i iniciatives per a dur a terme concerts de música clàssica La seva activitat consistí principalment en l’organització de concerts i recitals a càrrec d’eminents solistes, agrupacions instrumentals i orquestres de fama internacional Hi actuaren intèrprets de la talla de la soprano Maria Barrientos, les pianistes Blanca Selva i Paquita Madriguera, els pianistes Arthur Rubinstein, Alfred Cortot, Emil Sauer i Ricard Viñes, el violoncellista Pau Casals, el director i compositor Joan Lamote de Grignon, els germans…
Francesco Lamperti
Música
Professor de cant italià.
Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà com a empresari teatral al Teatro alla…
Roland Kirk
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes Després, quasi sempre actuà…
Temistocle Solera
Música
Compositor i llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb la seva esposa, la soprano Teresa Rusmini Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’E Arrieta i a Barcelona, on estrenà la seva òpera La…
,
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
veu blanca
Música
Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.
La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina