Resultats de la cerca

Música clàssica El director rus Kirill Petrenko es va estrenar com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb la  Novena simfonia  de Ludwig van Beethoven © Orquestra Filharmònica de Berlín El director rus Kirill Petrenko va convertir el seu concert inaugural com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el 23 d’agost, en un extraordinari esdeveniment amb una poderosa versió de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven a la Philharmonie berlinesa Desbordat davant les ovacions del públic, l’hereu de Wilhelm Furtwängler, Herbert…

Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…

El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…

Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es practicava la…

Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…

Vida Fou un dels noms més importants a la Itàlia de la primera meitat del segle XX com a intens activador de la vida musical Nen prodigi de la música, estudià piano amb la seva mare, i a onze anys oferí el primer concert El 1900 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Louis Diémer, X Leroux i G Fauré A París feu amistat amb Maurice Ravel i Georges Enescu, els quals l’introduïren en la música de C Debussy, R Strauss, G Mahler i el nacionalisme rus, i alhora descobrí els nous idiomes de B Bartók, A Schönberg i I Stravinsky Des del 1915 exercí de professor de piano al…

Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes…

El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…

És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…