Resultats de la cerca

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Procedent d’una família d’emigrants jueus polonesos, en les seves peces, compostes generalment d’escenes curtes sobre la vida quotidiana, critica l’estil de vida americà Ha escrit, entre d’altres peces teatrals, American Buffalo 1976, A life in the theatre 1977, Sexual perversity in Chicago 1978, Glengarry Glenn Ross premi Pulitzer 1984, Speed-the-Plow 1987, Things Change 1989, Uncle Vanya 1990, una adaptació de l’obra de Čekhov, com Three Sisters 1991, Oleanna 1992, The Old Neighborhood 1997, Boston Marriage 1999 i The Cryptogram 1995 Ha escrit també guions de…

En un principi s’interessà pels experiments teatrals influït pel grup Gutai El 1963 exposà una de les seves peces més interessants, el Bedroom Ensemble , consistent en una reproducció a escala natural d’un dormitori El 1966 començà les Soft Scultures ‘escultures toves’, reproduccions ampliades i en materials tous d’objectes industrialitzats i estandarditzats, com hot-dogs , pantalons, gelats, màquines d’escriure, etc, amb les quals aconsegueix una sàtira mordaç de la societat de consum Utilitzà també objectes trobats per a fer assemblages i peces mal formades amb cartró i paper…

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de las Nieves…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…

S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica teatral de…

En acabar la secundària, treballà durant vuit anys com a aprenent de comptable i comptable, l’ofici del seu pare abans d’ingressar a la universitat per a estudiar filologia anglesa, informàtica, psicologia i psicopatologia Visqué a Nova York, París i als països escandinaus, i finalment s’establí a Zuric a mitjan de la dècada del 1990, on comença a escriure collaboracions periodístiques El 1998 publicà la seva primera novella, Agnes , que li valgué el Rauriser Literaturpreis Li seguiren Ungefähre Landschaft ‘Paisatge aproximat’, 2001, An einem Tag wie diesem ‘En un dia com avui’, 2006 i Sieben…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i…

Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna 1988, d’…

Fill d’un regidor nacionalista de la seva ciutat, de 1936 a 1937 visqué amagat amb la seva família arran de la victòria franquista Començà a estudiar medicina el 1953, i compaginà la professió de psiquiatre infantil, que exercí a la seva ciutat, amb l’activitat com a cantant Influït per la Nova Cançó , fou cofundador i un dels principals integrants de Ez dok amairu ‘No hi ha tretze’ 1965-1972, grup que encapçalà el moviment de recuperació i reivindicació de la llengua i el folklore bascs durant el franquisme A més de la interpretació del repertori popular, desenvolupà una línia experimental…