Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Josep Rius i Camps
Cristianisme
Prevere, teòleg i biblista expert en patrologia.
Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou professor al Seminari Menor de…
Joan Bassols
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof franciscà, anomenat doctor ordinatissimus
.
Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors
Basili el Gran
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cesarea (370-378).
Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials…
Vicent Montanyes
Música
Teòleg i teòric de la música valencià.
Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566
Geórgios Skholários
Cristianisme
Teòleg i patriarca de Constantinoble (Gennadi II).
Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor de diversos…
Alexandre Vinet
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Teòleg i historiador de la literatura suís.
Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX
Godescalc
Literatura
Cristianisme
Monjo, teòleg i poeta en llengua llatina.
Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut
Carpocrat
Cristianisme
Teòleg, un dels iniciadors del gnosticisme cristià.
Ensenyà a Alexandria vers el 130 Ireneu li dedicà un capítol en l' Adversus haereses Ensenyava que la creació del món era obra dels àngels inferiors, i que Jesús era un simple home El seu fill Epífanes fou també gnòstic, i la seva deixebla Marcellina difongué el carpocratisme a Roma 154-165
ibn Ḥazm
Filosofia
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Dret
Poeta, filòsof, historiador, jurista i teòleg andalusí.
Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles
Romano Guardini
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof italià de parla alemanya.
Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina