Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Osvald Cardona i Roig
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…
,
Antoni Capdevila i Gili
Biologia
Història
Medicina
Metge, naturalista i erudit.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…
Torelli
Llinatge noble italià de Ferrara que té per genearca conegut Salinguerra Torelli, que fou capità del poble l’any 1120.
Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…
José de Vargas y Ponce
Geografia
Marí i geògraf andalús.
Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…
Mariano Luis de Urquijo
Història
Polític.
De mentalitat illustrada, traduí La mort de César 1791, de Voltaire, que li motivà d’ésser perseguit per la inquisició, de la qual escapà gràcies a la protecció del comte d’Aranda Després d’una curta estada a Londres, fou nomenat subsecretari d’estat 1797 i, més tard, en dimitir Francisco de Saavedra 1798, primer ministre interí Obtingué l’abolició de l’esclavitud Introduí la vacunació a l’Estat espanyol S'oposà a la inquisició i a les altes jerarquies eclesiàstiques per la seva dependència de Roma Aquesta política i l’enemistat de Napoleó afavoriren les intrigues de Godoy, que…
Juan Nicasio Gallego y Hernández del Crespo
Literatura catalana
Poeta.
Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme se'n destaquen l’oda A…
Josep Comaposada i Gili
Política
Dirigent obrerista i polític socialista.
De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera…
Bülent Ecevit
Història
Política
Polític turc.
Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia i el…
Jaume Domènec
Cristianisme
Historiografia
Historiador dominicà, mestre en teologia.
Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda, de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa, que continuà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina