Resultats de la cerca

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig, …

Entre el 1962 i el 1967 estudià música a Londres i posteriorment es traslladà a Munic, on amplià la seva formació Després d’haver guanyat el Premi Kathleen Ferrier, el 1970 debutà a Londres amb Dioclecià , de H Purcell Inicià la seva carrera com a soprano, amb èxits a Kent, l’English National Opera o l’Òpera Escocesa El 1983 es presentà als Estats Units, amb unes funcions de Les noces de Fígaro a Houston També ha cantat a Glyndebourne 1988 i a Chicago 1990 A partir de la meitat dels anys vuitanta alternà papers de soprano i de mezzosoprano i finalment se centrà exclusivament en…

A set anys començà la seva educació musical, que amplià més tard a Bayreuth, on estudià composició amb Johann Philipp Krieger Home de vasta cultura, estudià filosofia, medicina i lleis i viatjà incansablement per Alemanya i França Entre el 1684 i el 1690 fou el principal compositor de l’Òpera d’Hamburg, per a la qual escriví dotze òperes, avui malauradament perdudes quasi en la seva totalitat En els fragments que es conserven es pot apreciar un vigorós estil personal, típicament germànic en l’ús de l’ària estròfica i en el tractament rítmic i harmònic de la relació entre música i text…

Inicià estudis de solfeig, piano i flauta a Oriola Segons algunes fonts, a nou anys ja componia Fou director de la banda d’Oriola i de l’orquestra del teatre d’aquesta població fins que es traslladà a València per cursar dret a la universitat Compaginà aquests estudis amb la composició de música incidental per als teatres de la ciutat Després anà a Madrid, on el 1854 estrenà una obra de connotacions polítiques, Loa a la libertad L’èxit d’aquesta composició l’animà a compondre més música escènica i escriví més de vuitanta obres líriques, entre les quals destacaren El joven…

Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta acceptació en…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació Retornà al Círcol Catòlic de Badalona, on…

Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara…