Resultats de la cerca
Es mostren 1553 resultats
L’envelliment de la població
Població de 65 i més anys en nombres absoluts 1970-1991 La manera com els membres d’una població es reparteixen entre les diferents edats constitueix un dels principals determinants del seu comportament demogràfic Si les persones d’edat avançada hi tenen un pes important, cal esperar que el conjunt de la població tingui un ritme de creixement reduït d’una banda, la seva mortalitat és més alta i, de l’altra, ja han conclòs el seu període de fecunditat, raó per la qual són un factor important de reducció de la natalitat Aquestes característiques distingeixen, precisament, les actuals societats…
el Milà

El Milà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental Termeneja amb els municipis de Valls E i N, Alcover que l’envolta pel N, W i S i la Masó SE Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i per la Masó i Vallmoll amb la N-240 de Valls a Tarragona L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà La població i l’economia Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
els Garidells

Els Garidells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès El…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…
huracà

Imatge satèl·lit d’un huracà
© NASA/Jeff Schmaltz/MODIS Rapid Response
Meteorologia
Geografia
Cicló tropical a les Antilles i el golf de Mèxic.
Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat superiors als 160 km/h, pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d’agost i setembre Els huracans s’originen al centre i a l’oest de l’oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest També es produeixen ciclons tropicals a l’oest de l’oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland Austràlia, encara que s’anomenen tifons Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals els terratrèmols, poc recurrents,…
tsunami

Vista aèria de la platja de Kalutara (Sri Lanka), desapareguda sota les aigües, poc després del tsunami del 2004
Digital Globe (CC BY-SA 2.0)
Geografia
Geologia
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, que assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja i és pròpia, sobretot, de l’oceà Pacífic.
El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Aceh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia de falla es desplaçaren uns 15 m en la zona de contacte entre dues…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
Dona i poder
L’accés de les dones a les esferes del poder polític, tant als nivells més alts del poder executiu com a les cambres legislatives, és encara limitat en la majoria dels països, ja que només ocupen el 14% dels escons parlamentaris, tot i que aquesta xifra representa un progrés amb relació a dècades anteriors Aquesta desigualtat s’ha volgut esmenar, en alguns països i per determinats partits polítics, amb discutibles propostes de llistes electorals paritàries o de discriminació positiva La presència de les dones en les cambres legislatives va des del 40% al 0% Entre els països amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina