Resultats de la cerca
Es mostren 9919 resultats
Tomás Rodríguez y Díaz Rubí
Història
Política
Teatre
Dramaturg i polític andalús.
Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860
José Ramón Rodil y Galloso
Història
Militar
Política
Militar i polític gallec.
Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43
José Luis Riquelme y Gómez
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
José de Reina y Frías
Història
Militar
Militar.
Lluità en la primera guerra Carlina i després d’ésser capità general de Balears juliol del 1866 — octubre del 1868, conspirà a favor del restabliment de la monarquia borbònica Amb la Restauració fou tinent general, director general d’enginyers i diputat afecte al partit conservador Alfons XII li concedí el títol de comte d’Oricain
Manuel Luis Quezón y Molina
Història
Política
Polític filipí.
Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA
Antonio María Oriol y Urquijo
Política
Polític espanyol.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1935, s’incorporà al Movimiento Nacional arran de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i acabà la guerra civil amb el grau d’alferes provisional Després de la guerra es dedicà a activitats industrials i el 1957 fou nomenat director general de Beneficiència i Obres Socials El 1965 fou nomenat ministre de Justícia, càrrec que ocupà fins al juny del 1973, que fou cessat Un mes després fou designat president del Consell d’Estat, lloc que abandonà el 1979 A l’abril del 1976 fou nomenat president del Consell Assessor de la Unión Nacional…
Francisco Bernareggi y González Calderón
Pintura
Pintor argentí.
Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina
José María Iparraguirre y Balerdi
Música
Músic basc.
Lluità a la primera guerra Carlina passà a França i a Amèrica, on fou músic improvisat Escriví zortzikos , que acompanyava amb la guitarra És l’autor de l’himne nacional basc, Gernikako Arbola
Pedro Martínez Rubio y Gómez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina