Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
Castell de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre de planta rectangular de la fortificació J M Melció Es tracta de les ruïnes d’un castell situades a la carena de la serra del Corb, a poca distància de la collada de Colltort, entre la parròquia de Sant Miquel de Sacot i la de Sant Iscle de Colltort Mapa 295M781 Situació 31TDG613640 Al revolt de l’hostal de Can Xel, de la carretera d’Olot a Santa Pau, hi ha un trencall a mà dreta, d’on surt una carretera de terra que porta a Sacot Des de l’església d’aquest lloc encara podem anar amb auto fins a Can Batlle i Noïc, cases situades una mica més amunt A partir d’…
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil Espanyola i per…
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’…
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l’Alt Camp i el Baix Penedès.
Prats de Sornià

El poble de Prats de Sornià, dominat per l’alta torre del seu antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l’Adasig, al SE, i la vall de la Matassa, al NE.
Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines La superfície agrícola es redueix a 129 ha Predomina la vinya, i hom produeixen vi amb denominació d’origen hi ha també petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters, cereals, farratge i prats Hi ha bestiar oví i cabrú Són nombroses les segones residències El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a 634 m alt vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una torre quadrangular Al s XII és esmentada una família Prats del 1396 al 1410 és documentat que…
Peralba

Vestigis del castell de Peralba
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’W del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial Santa Magdalena depèn la de Rúbies La jurisdicció pertanyia al prior de Meià
alt de la Capa
Cim
Cim (2 529 m alt) de la zona axial pirinenca, dins el territori andorrà, unit pel coll de coma Llémpia a l’alineació muntanyosa que separa el Pallars Sobirà d’Andorra.
Campdeparets
Masia
Gran masia del municipi de la Quar (Berguedà) situada en un coll de l’acinglerada serra de Campdeparets
(1 075 m alt.), que separa les valls de Portella i d’Olvan.
tuca Blanca de Pomèro
Cim
Cim (2 697 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.