Situació
Un aspecte de la torre de planta rectangular de la fortificació.
J. M. Melció
Es tracta de les ruïnes d’un castell situades a la carena de la serra del Corb, a poca distància de la collada de Colltort, entre la parròquia de Sant Miquel de Sacot i la de Sant Iscle de Colltort.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG613640.
Al revolt de l’hostal de Can Xel, de la carretera d’Olot a Santa Pau, hi ha un trencall a mà dreta, d’on surt una carretera de terra que porta a Sacot. Des de l’església d’aquest lloc encara podem anar amb auto fins a Can Batlle i Noïc, cases situades una mica més amunt. A partir d’aquests masos cal caminar durant uns 20 minuts per un camí força dret, bé que ben senyalitzat, que primerament mena al coll i poc després, seguint la carena cap a mà dreta, fins al castell. També podem anar al coll des de Sant Iscle de Colltort. (JBM)
Història
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l’any 1017, quan, en l’instrument de dotació i institució del bisbat de Besalú, signa, segons informa Francesc Monsalvatje, Ermemir, del castell de Colltort (“Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi”), el qual devia ésser el veguer o el senyor feudal del lloc.
En el testament del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, de l’any 1020 o 1021, apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem “ipso castello quem dicunt Collotorto”.
En la documentació sovint hi ha esmentat plegats els castells de Finestres i Colltort. La raó que explica aquest fet és la proximitat existent entre els dos castells, situats a la carena de la mateixa serralada.
L’any 1028 en la venda de l’alou de la Cot, un altre indret proper a Colltort, a l’abat de Besalú, surt esmentat com a límit meridional el “castro que dicunt Collo Torto”.
Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en l’afer de les relacions entre Barcelona i Besalú. Així, el 1054 fou signat un conveni entre el comte Ramon Berenguer I de Barcelona i el comte Guillem II de Besalú, pel qual el comte besaluenc se sotmeté al comte de Barcelona, després d’un intent de revolta contra el domini d’aquest darrer. Segons Jordi Bolòs (vegeu el capítol El marc històric d’aquest mateix volum), aquest document és un més de la sèrie de texts que durant aquests anys reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual de fet depenien cada vegada més del casal barceloní. En realitat, en aquesta convinença o pacte, el comte de Besalú cedí la potestat dels castells de Finestres i de Colltort (“castrum de Colltort”), tots dos situats a la frontera entre els comtats de Girona, que era del comte de Barcelona, i de Besalú. Cal pensar que el comte de Barcelona devia ésser el senyor eminent d’aquestes dues fortificacions; després d’haver-les rebudes teòricament, en demostració de submissió, les retornà a Guillem I, el qual, tal com diu el document, li féu carta i li degué jurar fidelitat.
Durant els anys següents, mentre continuaren els enfrontaments entre aquests dos comtes, els dos castells de Finestres i de Colltort continuaren tenint un paper important. El comte Guillem es veié obligat a empenyorar diverses vegades el castell de Colltort. Així l’any 1057 és esmentat l’empenyorament del castell amb el seu edifici i tot el terme (“castrum de Colltort cum omnia sua castellania et cum toto suo edificio”). El castell de Colltort amb el seu terme fou donat en garantia al bisbe Guillem de Vic.
L’any 1070 en el jurament de fidelitat prestat pels nobles de Besalú a llur comte Bernat II és esmentat el castell de Colltort. Guillem Bernat es comprometia a no negar públicament els drets que el comte de Besalú hi tenia (“ego Guillermi Bernardi, filius qui sum Arsende femine, ne no.t vedare ne vedar no.t farei ipsum castrum Colltort cum sua castellania”)
L’any 1184, en el testament de Dolça d’Hostoles apareix la signatura d’Oliver de Colltort (“Olivari de Colltort”), possiblement el castlà que hi havia en aquells moments. Dolça féu una deixa a la muller d’Oliver d’un mantell (“dimito uxoris Olivariis de Collo Torto I mantel”)
Al segle següent, l’any 1210, hi ha un document de venda d’un mas de Guillem de Colltort, de la seva muller i dels seus fills, amb el consentiment del seu senyor, Mir d’Hostoles. Dos anys després, aquest mateix senyor disposava un repartiment del castell de Colltort: dues parts per a la seva filla Dolça i una tercera per a una altra filla, Guillermina, i pel fill d’aquesta Galceran. Tot això demostra que aquest castell havia passat a dependre de la propera casa d’Hostoles.
Anys després, el 1339, aquest castell entrà a formar part del patrimoni reial.
Al juliol del 1342 el rei Pere el Cerimoniós dirigí una comunicació al veguer de Girona per tal que resolgués el plet incoat a la cúria de Besalú per la marquesa de Santa Pau respecte a “duo fortalicia vocata Cohort et Ça Cot”. D’aquest fet es desprèn que els Santa Pau havien adquirit drets sobre aquests indrets i sobre totes dues fortificacions. (RMOG)
Castell
Planta, a escala 1:200, del castell.
J. Bolòs
El castell és compost d’una torre de planta rectangular i d’una muralla que s’estén al seu voltant, a uns 8 m de distància, especialment als costats est, sud i oest; a la banda septentrional, vers Sacot, hi ha el cingle. La torre, la construcció principal, té una amplada exterior de 6,42 m i una longitud de 9,36 m. El gruix de les parets és de 1,06 m. A la paret de migjorn sembla com si hi hagués hagut una porta, de la qual només podem veure clarament el muntant de ponent. Actualment el mur a la cara externa de l’angle sud-est té una alçada de 2,5 m.
Les pedres dels murs són escalabornades i més o menys allargades. Tenen unes mides, aproximadament, de 18 cm d’alt per 35 cm de llarg, 12 cm per 35 cm, 7 cm per 25 cm, etc. Als angles exteriors hi ha uns carreus cantoners més grossos (de 30 cm d’alt per 70 cm, per exemple) i ben escairats. La construcció es fonamenta a la roca o bé en unes pedres més grosses i planes que sobresurten del mur. Les parets són unides amb morter de calç de color blanc groguenc, que hom pot esterrossar amb dificultat.
A uns 6 m a ponent de la torre, hi ha restes d’una paret exterior, que forma un angle obtús, la qual és construïda amb carreus força ben tallats. Més cap a migjorn, tornem a trobar restes d’un marge de pedra, que devia fer de muralla exterior i que, com ja hem dit, s’estenia al voltant de la torre a una distància que oscil·la entre 7,10 m i 8,70 m. En aquest mur, més tardà i fet amb pedres més mal tallades, hi ha diversos angles i nombrosos testimonis d’afegits. En alguns indrets, s’ha conservat laparet fins a una altura de 3 m. A l’extrem oriental, el mur coincideix amb un dels costats d’un vall cavat a la roca, que té una profunditat d’uns 2,5 m —als quals cal afegir els 3 m de la muralla— i una amplada d’uns 2,5 m.
Podem suposar que la torre central fou feta cap al segle XI i fou envoltada per uns murs, construïts o bé refets als segles posteriors. (JBM)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del Condado de Besalú, vol.I, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889, pàg. 278; vol. XI, Olot, 1901, pàgs. 293, 308; vol. XII, Olot 1902, pàgs. 28, 70, 83, 419; vol. XV, Olot 1908, pàgs. 268, 277, 281; vol. XIX, Girona 1908, 249.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona, s.d., pàgs. 797.
- Francesc Miquel i Rosell: Liber feudorum maior, vol. II, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, 1947, pàg. 8, 14.
- Pere Català i Roca: Castell de Colltort, dins Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 124-126.